Molt més que bars. Itineraris de plaer i subversió a partir de la pel.lícula “Noche de vino tinto” és un projecte realitzat pel col·lectiu Taller de Ficció en el marc del programa Interfícies que ha estat desenvolupat durant el 2016 a l’Arts Santa Mònica.

L’exposició Nunes. Més enllà del temps ha tingut lloc al centre Arts Santa Mònica de Barcelona del 14 de Juliol al 2 de Ocubre de 2016 i des del programa Interfícies s’ha impulsat una proposta d’activitats, mediació artística i investigació documental relacionada amb aquesta exposició que el Taller de Ficció  ha dut en un procés amb dues fases.

Primera fase: Molt més que bars.

Prenent el film Noche de vino tinto (1966), de José María Nunes, des del Taller de Ficció es va iniciar una reflexió sobre tota una sèrie de bodegues i bars de la Barcelona més canalla que van desaparèixer als anys 90.

Es va plantejar la pregunta inicial: Què ha quedat després d’aquelles  “noches de vino tinto”? i així es va iniciar una investigació sobre espais del barri que encara manteníen forts vincles comunitaris i fins i tot havien creat models de sostenibilitat més enllà dels diners fàcils que ofereix el turisme. Dos d’ells estaven relacionats amb la pràctica musical: Robadors 23 i la Societat Coral Els Amics. El tercer estava relacionat amb l’esport com a eix de dinamització social: el bar seu del Atlanta Club de Fútbol. L’últim estudi de cas era el d’un espai que aportava la perspectiva de gènere: La Sal (actualment Guixot) conegut com el primer bar feminista de l’estat des de la seva fundació a finals de la dècada dels 70. Finalment, es va sumar a ells el Koitton Club, situat fora del Raval, al barri de Sants, però també està molt vinculat a la música en viu i el cooperativisme.

Els materials resultants (01, 02, 03, 04) d’aquesta investigació van ser compartits a una taula rodona que va tenir lloc el 19 de Juliol del 2016 al Koitton Club amb el títol Molt més que bars. Van participar com a convidats representants de Robadors 23, La Sal, Koitton Club i del Moviment de Defensa de Bodegues de Barri.

Segona Fase: Plaers i subversions itinerants.

En aquesta fase, es va iniciar una investigació col·laborativa sobre apropiacions efímeres de l’espai públic al barri del Raval.  La proposta va recercar la idea de recorregut a partir de la deriva que els protagonistes de Noche de vino tinto fan per les bodegues del barri del Raval i vinculant-la a algunes itineràncies populars que en els darrers anys han travessat els mateixos carrers reivindicant la seva pràctica com un exercici de plaer i de llibertat.

Per a fer-ho el dia 19 d’octubre del 2016 es va col.laborar amb l’Assamblea Majara de Ràdio Contrabanda en el programa Cercaviles i recorreguts crítics de les Festes Alter-Natives del Raval.  Les veus i els paisatges sonors de Noche de vino tinto”(1966),  van obrir l’encontre radiofònic per després anar intercalant: Credo, del film Margarita y el Lobo (Cecilia Bartolomé, 1969),  alguns fragments musicals de les Festes Alter-Natives del Raval com la cancó del Lipdub El Raval està en venda o les aportacions dels grups Plutón i Ze fuga a més de la deriva trap pel carrer Joaquim Costa, Pai (Bad Gyal, 2015).  Posteriorment, arran de a la Trobada wikipedista realitzada en el Festival Raval(s),  es van publicar a la Wikimedia els mapes gràfics (01, 02, 03, 04) dels espais i recorreguts que ha explorat el projecte a partir de metodologies diverses: el visionat del film,  una deriva nocturna pel Raval i la posterior documentació audiovisual d’alguns dels llocs transitats, una  conversa amb en Paco García de l’Ateneu del Xino i el buidat de dades d’algunes entrades del bloc Se va a armar la Gorda.  En aquesta darrera activitat també vam trobar-nos amb d’altres persones amb les que hem treballat al llarg de la recerca per completar entrades a la wikipedia  amb aportacions que provenen de la memòria oral, en especial, l’entrada que hi ha dedicada a la Conxa Pérez Collado.

El dilluns 18 de juliol el Taller de Ficció tanca un cicle de treball. Per això hi voldríem veure’ns amb tota la gent amiga, que ha fet possible la nostra activitat al carrer Puríssima Concepció durant els últims tres anys, al Solar de la Puri cap a les 22 h. Organitzem junt amb Marabal una sessió de teatre i cinema inclosa, a més, en el programa de festes de La Base i l’Assemblea de Poble Sec.

Fa més d’un any, el dramaturg Iván Morales va consultar l’arxiu audiovisual que estàvem fent sobre Puríssima Concepció per desenvolupar l’escriptura de la peça teatral Cleòpatra. Malauradament, aquesta col·laboració no va tenir un retorn cap al veïnat del carrer. Ara el centre de formació i creació artística Marabal, resident a Poble Sec des de 2008, adaptarà de manera lliure una part d’aquell text. També projectarem materials de l’arxiu que hem anat produint al llarg de més de tres anys: entrevistes amb veïnes, imatges dels enderrocaments de 2012, etc.

Tot plegat es diu Cleòpatra a Puríssima. No t’ho perdis.

***

El lunes 18 de julio el Taller de Ficció cierra un ciclo de trabajo. Por ello, querríamos ver a toda la gente amiga, que ha hecho posible nuestra actividad en la calle Puríssima Concepció durante los últimos tres años, en el Solar de la Puri hacia las 22 h. Organizamos con Marabal una sesión de teatro y cine que se incluye además en el programa de fiestas de La Base y la Asamblea de Poble Sec.

Hace más de un año, el dramaturgo Iván Morales consultó el archivo audiovisual que estábamos haciendo sobre Puríssima Concepció para desarrollar la escritura de la pieza teatral Cleòpatra. Desgraciadamente, esta colaboración no tuvo ningún retorno a las vecinas de la calle. Ahora el centro de formación y creación artística Marabal, residente en Poble Sec desde 2008, adaptará de manera libre una parte de aquel texto. También proyectaremos materiales del archivo que hemos ido produciendo a lo largo de más de tres años: entrevistas con vecinas, imágenes de los derribos de 2012, etc.

El resultado se llama Cleòpatra a Puríssima. No te lo pierdas.

Aquest dimecres 15 de juny estarem des de les 19 h. al Solar de la Puri amb una sessió de radio i cinema a la fresca. Durant la primera part entrevistarem en directe a les veïnes del carrer i el solar, i a tothom que hi vulgui participar, i puntxarem música. I quan es faci de nit, projectarem MobyDick, una de les pel·lícules més desconegudas, alhora que importants i divertides, de la Barcelona de finals del segle passat. Se situa en un barri en procés de descomposició i canvi: el Poble Nou.

MobyDick. Tres lladres de ferralla instal·lats en una fàbrica abandonada. Un territori d’indústries desertes. Campaments gitanos. Un policia. Les cames trencades. La desintegració de la banda i el crepuscle del seu món. Valdivia. MobiDick o el Gordo Pachuli o José Mari. La memòria anecdòtica i fotogràfica de tot això per construir una aventura, una comèdia, un western, un documental.

https://vimeo.com/18303664 

***

Este miércoles 15 de junio estaremos desde las 19 h. en el Solar de la Puri con una sesión de radio y cine al aire libre. Durante la primera parte entrevistaremos en directo a las vecinas de la calle y el solar, i a cualquiera que se preste a participar, y pincharemos música. Y cuando se haga de noche, proyectaremos MobyDick, una de las películas más desconocidas, a la vez que importantes y divertidas, de la Barcelona de finales del siglo pasado. Se sitúa en un barrio en proceso de descomposición y cambio: el Poble Nou.

MobyDick. Tres ladrones de chatarra instalados en una fábrica abandonada. Un territorio de industrias desiertas. Campamentos gitanos. Un policía. Las piernas rotas. La desintegración de la banda y el crepúsculo de su mundo. Valdivia. MobyDick o el Gordo Pachuli o José Mari. La memoria anecdótica y fotográfica de todo esto para construir una aventura, una comedia, un western, un documental.

https://vimeo.com/18303664 

Per poder contestar a aquesta acusació, cal començar pel principi, la pròpia existència del Pla Buits. Segons el senyor Sarri, el Pla Buits és una aposta atrevida i pionera de l’ex-alcalde Xavier Trias, que atorga protagonisme al veïnat. La realitat és un altre. La manca d’espais públics de qualitat a la ciutat de Barcelona, ha generat un moviment en favor de l’ocupació i rehabilitació de solars en desús sense precedents. Davant aquesta situació desbordant, l’Ajuntament de Barcelona crea el Pla Buits. Lluny de trobar una solució estable i que afavoreixi bon veinatge, els requisits del Pla Buits fa que moltes entitats o col·lectius que fomenten iniciatives comunitàries no puguin assumir els costos i la burocràcia del concurs que, en tot cas, hauria d’assumir l’Ajuntament.

Suposo que el senyor Sarri no ha investigat gaires precedents de vulneració de la concurrència pública. Trobem que el govern de Convergència, amb Xavier Trias com alcalde, ja va treure un espai del Pla Buits, situat aquest a l’avinguda de la Farigola 19. ¿La Raó? Ben senzilla, no es tractava d’un espai buit. El Pla Buits, ha de fer-se càrrec d’espais en desús, i hauria de generar diàleg amb els espais que ja tenen ús, sobretot si es tracta d’un projecte cívic i inclusiu. Sobre el cas que ens pertoca, en les fotografies que hi havia penjades en la pàgina del Pla Buits del solar del carrer Concòrdia, es poden observar una pantalla de cinema pintada a la paret, així com la terra llaurada de l’hort. Més clar l’aigua senyor Sarri.

El Solar de Concòrdia té una vocació oberta, no es tracta d’un espai privatiu d’unes entitats, sinó d’un espai de convivència on tothom és benvingut i potproposar i fer-ne ús. Si vol, senyor Sarri, puc enumerar-li les set entitats que segons vostè donen legitimitat al projecte, però sincerament, crec que la legitimitat no rau en firmes, sinó en certs fets. El convido a que vegi els arbres que hi ha plantats, a assistir a una projecció o concert, o a participar de l’hort. Vostè demana que es normalitzi la situació, i sincerament, quan hi passo, la veig ben normal.

Per cert senyor Sarri, si coneix alguna entitat que es presentés al concurs, o volgués presentar-se, si us plau, pot fer-li saber la absoluta voluntat de col·laborar i la invitació dels veïns i veïnes a conèixer les seves intencions. Perquè finalment, senyor Sarri, si ningú es va presentar en el primer termini per alguna cosa seria.

Per acabar, m’agradaria que reflexionés sobre els posicionaments polítics que atribueix a certes entitats i plataformes. Abans de denunciar, busqui fets i contrasti. Sap que passa al carrer Blai? Trepitgi el carrer, encara està a temps.

Aquest dissabte 23 de maig celebrarem una tarda d’oficis al Solar de la Puri.

Començarem aviat, a les 17 h., amb un taller de mobiliari urbà a càrrec d’Emilio López Mateo, que fabricarà un parell de bancs per seure’ns durant les projeccions al Solar i que ens ensenyarà, de pas, a fer mobles col·lectius per a l’espai públic.

Després, cap a les 20 h., es presentarà l’Ateneu d’Oficis de la Base, del qual fa part l’Emilio i altres companyes.

I quan s’hagi fet de nit, projectarem Daguerrotipos (Daguerréotypes, 1975, 80′), en què la directora Agnès Varda filma el carrer Daguerre, al 14è disctricte de París, on vivia aleshores. La càmera de Varda enregistra els comerciants, el carnisser, la fornera, el botiguer d’ultramarins, el perruquer, i el veïnat en general, ultrapassant la vida normalitzada del francès mitjà i fent un homenatge a allò quotidià.

No t’ho perdis!

***

Queridas,

Este sábado 23 de mayo celebraremos una tarde de oficios en el Solar de la Puri.

Empezaremos pronto, a las 17 h., con un taller de mobiliario urbano a cargo de Emilio López Mateo, que fabricará un par de bancos para sentarnos durante las proyecciones en el Solar y nos enseñará, de paso, a hacer muebles colectivos para el espacio público.

Después, hacia las 20 h., se presentará l’Ateneu d’Oficis de la Base, del cual forma parte Emilio y otras compañeras.

Y cuando se haya hecho de noche, proyectaremos Daguerrotipos (Daguerréotypes, 1975, 80′), en la que la directora Agnès Varda filma la calle Daguerre, en el distrito 14º de París, donde vivía entonces. La cámara de Varda registra a comerciantes, al carnicero, a la panadera, al tendero de ultramarinos, al peluquero, y a las vecinas en general, trascendiendo la vida normalizada del francés medio y homenajeando lo cotidiano.

No te lo pierdas!

A finales de los 90 un plan urbanístico previó la expropiación y demolición de un puñado de casas entre las calles de la Puríssima Concepción y de la Concòrdia del barrio del Poble Sec. La intención era construir unos pisos nuevos para acomodar a los alumnos del Institut del Teatre, pero una vez derribadas las casas y expulsados a sus vecinos, lo único que queda hoy es un frondoso solar vallado en el que sobresalen dos palmeras. Un grupo de vecinos decidió romper la valla, tomar ese solar muerto, pintar de blanco una de las paredes y convertirla en un cine al aire libre.

El Solar de la Puri es hoy el Cinema de la Puri y es, también, el espacio desde el que colectivos como Taller de Ficció o el CCCB (otro CCCB: el Centro de Cultivos Contemporáneos del Barrio) trabajan para documentar la memoria de los vecinos de Poble Sec. No en vano, se trata de un barrio especialmente acosado por la termita urbanística con estrategias como el Pla Paral·lel, la reconversión de la calle Blai en zona de bares y la transformación de la falda de Montjuïc en la Ciutat del Teatre.

A la sombra del monumental Institut del Teatre, el Solar de la Puri acogió ayer una excepcional actuación de la joven cantante de Badalona Maria Arnal. Excepcional por lo cada vez más complicado que es actuar al aire libre. En este caso, además, era a las dos de la tarde, en un espacio ocupado, sin permisos, sin licencia, sin precio de entrada y, claro está, sin escenario. En estas condiciones, la música suena infinitamente más libre y se generan situaciones infinitamente más reales.

Con un equipo prestado de Can Batlló y acompañada por la guitarra eléctrica y los pedales de Marcel Bagés, Arnal sacudió el solar con esa voz que ya empieza a ser comparada con la de Sílvia Pérez Cruz; tal vez porque ambas se quiebran y retuercen hasta detener el tiempo. Arnal y Bagés rescatan cantes tradicionales, principalmente valencianos, pero también incorporan versos de rigurosa actualidad como los de La cançó de la precària. Actúan con la airada dignidad del guerrillero, pero todo cobró un especial sentido en aquel solar. Al fin y al cabo, todo es lo mismo: recuperar espacios, recuperar canciones, recuperar voces, recuperar la dignidad.

A falta de muros, su escalofriante registro no solo traspasó al centenar de espectadores, alguno de los cuales acabó empapado en lágrimas, sino que se alzó varios metros y sobrevoló el barrio. Un vecino salió en calzoncillos a la terraza y ya no se movió de allí arriba.

La jornada acabó como todo lo bueno: con una paella popular.

Aquest diumenge 10 de maig, a partir de les 13 h., celebrarem una festa de primavera al Solar de la Puri (C/ Puríssima Concepció, 18). Comptará amb una sessió vermú, una paella popular a càrrec del CCCbarri, i la primera actuació de Maria Arnal & Marcel Bagés al Poble Sec.

Veïna del Poble Sec i membre del col·lectiu Compartir dóna gustet, dedicat a la recerca, intervenció i difusió de la cultural popular, Maria Arnal ha iniciat junt amb el guitarrista Marcel Bagés un projecte musical que recull, a través de les versions i sonoritats pròpies, un repertori de cançons tradicionals que han passat oralment de generació en generació. Per exemple, una joia com aquest Cant de Batre que podeu veure i escoltar amunt.

No us ho perdeu! Una abraçada!

***

Queridas,

Este domingo 10 de mayo, a partir de las 13 h., celebraremos una fiesta de primavera en el Solar de la Puri (C/ Puríssima Concepció, 18). Contará con una sesión vermú, una paella popular a cargo del CCCbarri, y la primera actuación de Maria Arnal & Marcel Bagés en el Poble Sec.

Vecina del Poble Sec y miembro del colectivo Compartir dóna gustet, dedicado a la investigación, intervención y difusión de la cultura popular, Maria Arnal ha iniciado junto al guitarrista Marcel Bagés un proyecto musical que recoge, a través de versiones y sonoridades propias, un repertorio de canciones tradicionales que han pasado oralmente de generación en generación. Por ejemplo, una joya como este Cant de Batre que podéis ver y escuchar arriba.

No os lo perdáis! Un abrazo!

El comité Poble Sec – Raval de la Vaga de Totes organitza aquest divendres 27 de març, a les 19 h., al Centre de Cultius Contemporanis del Barri (c/ Puríssima Concepció, 28), la projecció de The Nightcleaners (1972). Es tracta d’un film col·lectiu, situat a Londres, sobre la campanya de sindicació de les treballadores nocturnes de neteja. El Berwick Street Film Collective, interessat des d’un principi a fer una pel·lícula de support de la lluita, va utilitzar formes reflexives i experimentals per representar políticament aquesta protesta i les subjectivitats i forces que s’hi posaven en joc.

El pas de The Nightcleaners ens permetrà repensar, entre més coses, com pot continuar la lluita començada per la Vaga de Totes l’any passat. La investigadora Montse Romaní s’encarregarà d’introduir la pel·lícula i, a partir de les 20.30 h., d’encaminar el col·loqui. A més, a continuació, Igor Apatrisan oferirà un sopar fet amb plantes silvestres, pel preu de 5 euros, i per al qual cal reservar lloc a apatrisan6669@gmail.com

Precisament, la contrucció de l’aparcament fou una de les raons per remodelar-la, potser la principal. L’ altra tenia a veure amb l’ambient conflictiu que, segons alguns veïns, dominava la plaça, i que atribuïen a la gent jove que s’asseia a la part de d’alt (a la qual donaven pas una balustrada i unes escales). La Navas d’ara ja no té, com abans, diferents nivells i parts; és un espai pla que fa baixada, amb la intenció de fixar un eix entre l’avinguda Paral·lel i la Ciutat del Teatre.

A més, els mecanismes d’ intervenció veïnal per dissenyar aquesta Navas varen ser foscos, quan no directament nuls. Una comissió de seguiment es reunia sense una periodicitat concreta, molt de tant en tant, i només admetia la presència de dos veïns. No consta cap acta del que s’hi va parlar o decidir.

Diverses causes expliquen el retard de la remodelació. L’empresa constructora que l’havia de dur a terme va fer fallida en arribar la crisi. A més a més, les obres van haver d’aturar-se quan es va trobar un refugi de la Guerra Civil, que l’Ajuntament finalment va decidir no conservar. Després d’un lustre d’abandonament i d’obres, el cansanci de la gent era tan gran que qualsevol desenllaç es prenia com bo. El cas era acabar.

L’actual Plaça de les Navas es va inaugurar el 9 de juny de 2012. Però els problemes no se’n varen anar del tot; més aviat, han canviat de nom i de cara: el soroll, la distribució del mobiliari, la falta d’espais amb ombre, etcètera.

Acabem de penjar al nostre arxiu audiovisual la primera de les tres peces que el Taller de Ficció va enregistrar i muntar sobre aquest lloc: Notas sobre Navas. En realitat, és l’última que vàrem realitzar, a l’hivern de 2014; però està pensada perquè es vegi abans d’Inauguració i d’Aquí es aparcamiento (en aquest ordre, també). Incorpora els relats de veïnes que hi han viscut en diferents moments històrics, i que testimonien, doncs, les variacions urbanístiques d’un mateix espai, d’acord amb un model de ciutat també canviant. La peça mira de compondre una polifonia de contramemòries alhora que es van projectant, al terra de la plaça, imatges i fotografies que estenen les capes d’un conflicte sempre en joc.