Aquest dissabte 23 de maig celebrarem una tarda d’oficis al Solar de la Puri.

Començarem aviat, a les 17 h., amb un taller de mobiliari urbà a càrrec d’Emilio López Mateo, que fabricarà un parell de bancs per seure’ns durant les projeccions al Solar i que ens ensenyarà, de pas, a fer mobles col·lectius per a l’espai públic.

Després, cap a les 20 h., es presentarà l’Ateneu d’Oficis de la Base, del qual fa part l’Emilio i altres companyes.

I quan s’hagi fet de nit, projectarem Daguerrotipos (Daguerréotypes, 1975, 80′), en què la directora Agnès Varda filma el carrer Daguerre, al 14è disctricte de París, on vivia aleshores. La càmera de Varda enregistra els comerciants, el carnisser, la fornera, el botiguer d’ultramarins, el perruquer, i el veïnat en general, ultrapassant la vida normalitzada del francès mitjà i fent un homenatge a allò quotidià.

No t’ho perdis!

***

Queridas,

Este sábado 23 de mayo celebraremos una tarde de oficios en el Solar de la Puri.

Empezaremos pronto, a las 17 h., con un taller de mobiliario urbano a cargo de Emilio López Mateo, que fabricará un par de bancos para sentarnos durante las proyecciones en el Solar y nos enseñará, de paso, a hacer muebles colectivos para el espacio público.

Después, hacia las 20 h., se presentará l’Ateneu d’Oficis de la Base, del cual forma parte Emilio y otras compañeras.

Y cuando se haya hecho de noche, proyectaremos Daguerrotipos (Daguerréotypes, 1975, 80′), en la que la directora Agnès Varda filma la calle Daguerre, en el distrito 14º de París, donde vivía entonces. La cámara de Varda registra a comerciantes, al carnicero, a la panadera, al tendero de ultramarinos, al peluquero, y a las vecinas en general, trascendiendo la vida normalizada del francés medio y homenajeando lo cotidiano.

No te lo pierdas!

El proper dissabte 22 de febrer, a les 17 h., iniciem un taller de memòries sobre el carrer Puríssima Concepció. Ens ajuntarem al Centre de Cultius Contemporanis del barri (CCCb), al número 28, per posar en comú, amb l’ajuda de les veïnes i veïns que hi vulguin participar, fotografies i relats amb els quals començar a teixir una memòria col·lectiva d’aquest espai urbà, maltractat des de fa més de deu anys per la deterioració, les expulsions i els enderrocaments.

A més de berenar i compartir imatges i històries del carrer, projectarem un muntatge d’entrevistes que ja li hem fet a tres exveïnes. Tant si teniu una vinculació directa amb Puríssima Concepció, com si esteu interessades a enfrontar els canvis que estan assolant el barri, per mà del Pla Paral·lel, us convidem a fer part del taller i activar una memòria comuna com a eina de resistència. Si no hi podeu venir, però teniu materials que us agradaria donar a conèixer, escriviu-nos a tallerdeficcio@gmail.com

***

El próximo sábado, 22 de febrero, a las 17 h., iniciamos un taller de memorias sobre la calle Puríssima Concepció. Nos reuniremos en el Centro de Cultivos Contemporáneos del barrio (CCCbarri), en el número 28, para poner en común, con la ayuda de las vecinas y vecinos que deseen participar, fotografías y relatos con los que empezar a tejer una memoria colectiva de este espacio urbano, maltratado desde hace más de diez años por el deterioro, las expulsiones y los derribos.

Además de merendar y compartir imágenes e historias de la calle, proyectaremos un montaje de entrevistas que ya le hemos hecho a tres exvecinas. Tanto si tenéis vinculación directa con Puríssima Concepció, como si estáis interesadas en enfrentar los cambios que asolan el barrio, de la mano del Pla Paral·lel, os invitamos a formar parte del taller y a activar una memoria común como herramienta de resistencia. Si no podéis venir, pero tenéis materiales que os gustaría dar a conocer, escribidnos a tallerdeficcio@gmail.com

Per enregistrar i muntar la peça Aquí es aparcamiento, que es va exposar al desembre a la Sala d’Art Jove, i que vam projectar també -dues vegades- al Centre de Cultius Contemporanis del Barri (CCCbarri) i a l’espai de trobada veïnal “Fem un cafè” (a càrrec del Pla Comunitari, al C.C. Sortidor), vam idear el següent procediment:

1. Vam construir tres personatges que presentaven, davant de la Plaça de les Navas i de l’aparcament que s’ha fet a sota i que va condicionar tant la seva planificació, usos ben diferents, i així doncs, diferents maneres de habitar i transitar el barri.

2. Aquest personatges “van trucar” al parquing per demanar-los informació que es correspongués amb les seves “necessitats”; nosaltres, alhora, vam enregistrar aquestes converses.

3. Després vam transcriure les trucades i editar una mica els textos resultants; i a continuació, vam anar tallant i pegant -literalment- les parts que més ens interessavem per tal de composar una mena de guió.

4. Finalment, aquest document va recolzar la reconstrucció ficcional que surt a la peça, rodada i muntada a la tardor.

El 14 de juliol, al Taller de Ficció se’ns va demanar que presentéssim una de les parades d’una ruta històrica i popular pel barri, organitzada per la comissió Repensar Poble Sec. La vàrem dedicar, és clar, a la Plaça de les Navas. En un primer cop, vàrem perfilar a dins de l’Ateneu Rebel, al carrer Font Honrada, quines relacions s’han produït entre els diferents discursos sobre aquest espai i les diverses subjectivitats i grups que l’han fet servir, establint-s’hi una tensió permanent entre pertinença i alteritat; entre el ciutadà modèlic i el que difícilment arribarà a ser-ho. A més, s’hi van passar materials audiovisuals i relats que hem anat compilant sobre la plaça.

Després, vàrem anar totes juntes a Navas i fèrem la dinàmica amb guixos i bancs que es veu damunt.

Aquestes són algunes de les fotografies que ens van mostrar els propietaris del bar Brisas do Sil, les quals tenen la plaça antiga com escenari. Les tres primeres imatges no les han fet ells, sinó una fotògrafa estrangera, de pas per Barcelona, que els va donar còpia; aquell dia estaven celebrant una castanyada al barri (aleshores sempre en feien una per any, però ara, com que s’han de responsabilitzar d’allò que succeeixi al carrer, a causa de les noves ordenances municipals, ja no volen). Les altres dues són de fa gairabé vint anys, i són “de propia mà”; a la segona surt el Jonathan, el seu fill, quan encara era molt petit (hi deu tenir només tres o quatre anys).

A més a més, li hem demanat a Jonathan que ens dibuixés Pl. Navas abans de les obres. (Es recorda, sobre tot, que hi jugava al futbol com si els bancs fossin porteries; que on hi ha una ortopèdia, ara, aleshores hi havia una fruteria, la propietaria de la qual els renyia per jugar al futbol; i –molt important– d’una font a prop del bar, que apareix senyalada amb un quadradet).

[El fons gris que hi ha a darrera de les imatges és la barra de Brisas do Sil]