Precisament, la contrucció de l’aparcament fou una de les raons per remodelar-la, potser la principal. L’ altra tenia a veure amb l’ambient conflictiu que, segons alguns veïns, dominava la plaça, i que atribuïen a la gent jove que s’asseia a la part de d’alt (a la qual donaven pas una balustrada i unes escales). La Navas d’ara ja no té, com abans, diferents nivells i parts; és un espai pla que fa baixada, amb la intenció de fixar un eix entre l’avinguda Paral·lel i la Ciutat del Teatre.

A més, els mecanismes d’ intervenció veïnal per dissenyar aquesta Navas varen ser foscos, quan no directament nuls. Una comissió de seguiment es reunia sense una periodicitat concreta, molt de tant en tant, i només admetia la presència de dos veïns. No consta cap acta del que s’hi va parlar o decidir.

Diverses causes expliquen el retard de la remodelació. L’empresa constructora que l’havia de dur a terme va fer fallida en arribar la crisi. A més a més, les obres van haver d’aturar-se quan es va trobar un refugi de la Guerra Civil, que l’Ajuntament finalment va decidir no conservar. Després d’un lustre d’abandonament i d’obres, el cansanci de la gent era tan gran que qualsevol desenllaç es prenia com bo. El cas era acabar.

L’actual Plaça de les Navas es va inaugurar el 9 de juny de 2012. Però els problemes no se’n varen anar del tot; més aviat, han canviat de nom i de cara: el soroll, la distribució del mobiliari, la falta d’espais amb ombre, etcètera.

Acabem de penjar al nostre arxiu audiovisual la primera de les tres peces que el Taller de Ficció va enregistrar i muntar sobre aquest lloc: Notas sobre Navas. En realitat, és l’última que vàrem realitzar, a l’hivern de 2014; però està pensada perquè es vegi abans d’Inauguració i d’Aquí es aparcamiento (en aquest ordre, també). Incorpora els relats de veïnes que hi han viscut en diferents moments històrics, i que testimonien, doncs, les variacions urbanístiques d’un mateix espai, d’acord amb un model de ciutat també canviant. La peça mira de compondre una polifonia de contramemòries alhora que es van projectant, al terra de la plaça, imatges i fotografies que estenen les capes d’un conflicte sempre en joc.