“El problema no és oposar la realitat a les seves aparences. El problema és construir altres realitats, altres formes de sentit comú, és a dir, altres disposicions espai-temporals, altres comunitats de paraules i coses, de formes i de significacions. Aquesta creació és el treball de la ficció, que no consisteix d’explicar invencions, sinó en l’establiment de noves relacions entre les paraules i les formes visibles, la paraula i l’escriptura, l’aquí i l’allà, un aleshores i un ara”.
Jacques Rancière. L’espectador emancipat.
Des de Repensar Poble Sec, per tal de retratar audiovisualment alguns dels fenòmens urbans que s’han estat investigant a dins de la comissió, i per fer-ho, a més, d’una forma reflexiva i crítica, hem decidit organitzar un taller de ficció. Es presentarà públicament aquest dissabte 10 de març, a les 12.00 h, a la Associació de Veïns del barri. I per què «de ficció», però? Perquè es tractaria de entendre-la, ja no com l’història bella o la mentida vil que s’oposa a la realitat, sinó més aviat com un treball que, de mena documental o no, «canvia les coordenades d’allò representable; canvia la nostra percepció dels esdeveniments sensibles, la nostra manera de relacionar-nos amb els subjectes, el mode com el nostre món està poblat per esdeveniments i figures».
Així doncs, durant la presentació s’exposarà aquest concepte de ficció amb diferents exemples; la metodologia que utilitzarem al llarg del taller –centrada en la projecció d’imatges– i els materials i les eines necessàries per enregistrar els espais des d’on ja s’hauria començat a repensar el barri. En aquest sentit, allò que perseguim amb aquest projecte seria la producció d’un coneixement situat del Poble Sec mitjançant sons i imatges, pensant alhora com cal fer-les servir. O com deia el Grup Dziga Vertov: «Fer cinema políticament polític».