Aquesta entrada forma part d’un intent de radiografiar històries personals entrellaçades amb la Plaça de les Navas i d’anar recol·lectant relats que ens anclin a un temps referit a un espai concret. Es tracta de dissipar les boires dels anys per recordar usos i distribucions que ens confrontin amb el present.

Margarita va néixer a Barcelona a la década dels anys 40. Era una Barcelona de posguerra, fatigada, en recontrucció física i anímica. La Margarita, com tants altres, és filla de migrants. Va créixer al Poble sec, concretament en un pis amb balcó cap a Navas, quan la plaça tenia poc a veure amb l’actual; amb la majoria d’edat, s’en van anar del barri; i després d’haver-se jubilat, va tornar-ne a casa dels seus pares -on ens acull-, avui amb ascensor i encara amb la fraternitat de conèixer alguns veïns. Amb els fills ja grans, viu sola; és una dona independent, moderna, com sempre ha volgut ser-hi.

La Margarita ens explicà cotidianitats oblidades, modes de susbsistència i relacions que esdevingueren a la plaça de la seva memòria. A més a més, amb la seva càmera fotogràfica analògica va reconstruir el periode d’obres, generant increïbles muntatges que aporten valor afegit a una pespectiva documental: